El primer terç del 2015 va estar ben bé, però vam estar immersos en la feina, el segon terç també, però començant a visualitzar les vacances i a pensar en què fariem a l'estiu i el tercer terç ha estat calorós, sobretot calorós, però també tranquil, emocionant, molt productiu i ple de somnis, idees i il·lusions que no deixem mai de banda.
Després de dos anys podem dir que tenim la casa visible, decorada al nostre gust propi handmade i ben endreçada (a veure quan dura). He engegat la màquina de cosir i he desfet fils i tallat robes, he devorat llibres sense parar, hem visitat la ciutat de l'amour i ens hem enamorat del lloc i de nosaltres i de l'estada i de la màgia viscuda. Hem fet fer 400 km al 4L per veure cares d'alegria i amistat. També hem treballat pel futur del nostre país i pel nostre futur, i molt. Hem passejat amb les nostres peludes preferides, les hem cuidat i les hem cansat i un ha tornat a treballar i a l'altre li queden quatre dies i tot treballant passarem al quart terç del 2015, que també es presenta amb il·lusió i ple de somnis per anar construint.
Ah, i com no? he descobert blogs, m'he inspirat, he retocat elsomselnostreprojectedevida i m'he decidit a escriure-hi més sovint.
Moments estiu 2015:
Que com han quedat alguns racons de casa nostra? doncs jo crec que finets, còmodes, i sobretot, pràctics per viure i netejar i al nostre gust.
I hem lluita i seguirem lluitant per la INDEPENDÈNCIA O SUBMISSIÓ a Almenar ens queda TOT UN FUTUR PER CONSTRUIR:
París és més màgic, lliure, feliç si me'l miro amb tu és un record precós. Doncs moderinitzats amb un palo-selfie hem anat immortalitzant les nostres faces davant dels must see:
Al tornar no hem perdut el temps, la Xerpa i la loca de la Pinya també volien vacances i passejades:
Banyar-se al pantà i espantar nens, passejar per la vora del riu i espantar nens, menjar mores acabades de collir fresques i dolces i resguardar-nos del sol sota el porxo.
Diu que qui no té feina el gat pentina i si no tens gat per pentinar... ja te'n busques, de feina. Primera faldilla feta handmade del tot i que es pot portar pel carrer si no te la mires gaire d'aprop o bé si no hi entens gens de cosir, en cas contrari MAI mirar-la d'aprop ni comprovar si està recta o si quadra tota... en fi, jo hi aniré ben fresca. Coxins estampats amb chalck paint que encara no he cosit i tots els llibres que he devorat que no sabria quin triar, tots m'han fet viure històries per recordar; des d'uns adoelscents a Washinton, fins a una dona que passa per mals moments a Anglaterra. M'han fet sentir la llibertat absoluta des de Costa Rica i he retrocedit als meravellosos anys 20 de París. Llegint es viatja més que amb avió i no només viatges amb el cos, també viatja el cor i les emocions.
I per últim RATAFIA casolana que esperarem a provar l'any que ve (ha de resposar més) perquè de moment és com un caramel: dolça, dolça.
Nosaltres no hem anat gaire a Berga a veure la nostra gent, de fet fa temps que no hi podem anar tant com voldriem, però hem pogut gaudir de visites genials. Els pares, que farts que no pugis decideixen baixar ells, els cosins que aprofiten l'estada abans de celebrar el comiat de solter del casament de l'any, els amics que es compren motos per atrapar tots els somnis possibles sobre dues rodes i a nosaltres ens encanta que ens visitin! I a vegades som nosaltres qui visitem i anem a la platja o de casament.
Quin post tant llarg, tinc claríssim que només ha servit per posar-me al dia. L'objectiu a partir d'ara és fer posts més concrets i més sovint.
Un brindis amb el gran descobriment dels Brewdog per la nova cara del somelsomselnostreprojectedevida i les noves il·lusions,
un petó i fins la pròxima.
