12.04.2016 una data per celebrar per sempre més

Des del 12 d'abril som un més, el Genís va arribar un mes i mig abans del que tocava i després de 4 setmanes i dos dies de repòs absolut a l'hospital que van valdre molt la pena. Va néixer amb 2.470 grams i 48 centímetres, vermell, inflat i molt enfadat i de part 100% natural. L'experiència va ser tan brutal, bèstia i màgica a la vegada que ja tinc ganes de tornar a viure una experiència així, suposo que deu ser alguna cosa hormonal perquè realment és molt bèstia, el que passa és que ràpidament te n'oblides i es converteix en un record dolç, alegre i en el moment més feliç de la teva vida.

Bé, des del 12 d'abril no fem res més que contemplar-lo, omplir-lo de petons, no deixar-lo ni plorar... estem molt contents i és un somni fet realitat, és el més bonic que ens ha passat mai. Avui escric rapidet, ja som a 2 d'agost i són 2/4 de 8 del vespre i he d'anar a comprar. Ben aviat em prendré una estoneta per escriure una mica més i penjar alguna foto, si el Genís em deixa.

4 mesos d'embaladiment i felicitat molt dolça. 

12.04.2016 una data per celebrar per sempre més

Des del 12 d'abril som un més, el Genís va arribar un mes i mig abans del que tocava i després de 4 setmanes i dos dies de repòs absolut a l'hospital que van valdre molt la pena. Va néixer amb 2.470 grams i 48 centímetres, vermell, inflat i molt enfadat i de part 100% natural. L'experiència va ser tan brutal, bèstia i màgica a la vegada que ja tinc ganes de tornar a viure una experiència així, suposo que deu ser alguna cosa hormonal perquè realment és molt bèstia, el que passa és que ràpidament te n'oblides i es converteix en un record dolç, alegre i en el moment més feliç de la teva vida.

Bé, des del 12 d'abril no fem res més que contemplar-lo, omplir-lo de petons, no deixar-lo ni plorar... estem molt contents i és un somni fet realitat, és el més bonic que ens ha passat mai. Avui escric rapidet, ja som a 2 d'agost i són 2/4 de 8 del vespre i he d'anar a comprar. Ben aviat em prendré una estoneta per escriure una mica més i penjar alguna foto, si el Genís em deixa.

4 mesos d'embaladiment i felicitat molt dolça. 

Any nou, projectes nous!

Avui és Nit de Reis, Nit de Reixos. Avui passen els reis i a nosaltres ja fa algun mes que sentim que ens han passat els reis i ja només els hi podem demanar que tot segueixi bé. M'estic referint al nostre nou projecte que va començar fa uns mesos i que arribarà al seu punt culminant a la primavera. És el millor projecte de la nostra vida, el que ens fa més il·lusió, el més gran, tot i que encara sigui petit. És el projecte que cuidarem i estimarem més: estem esperant un nen i d'aquí una setamana ja estarem a l'equador de l'embaràs. No podem estar més contents i il·lusionats i, malgrat que m'he trobat fatal i encara estic una mica mig-mig, ja val la pena. 

Encara no me'l noto, però me'n moro de ganes i a les ecografies ens desfem quan veiem el petitó. Desitgem que tot vagi bé i tenim moltes ganes que arribi el maig! Als reis, només els podem demanar això, tota la resta, ens és extra. 

Molt bon any i bona nit de reis!

In between summer and autumn...

... we just say bye bye to summer and hello to nice temperatures, we wait for the nice colours in the countryside and the first foggy days early in the moring.

Però aquest mes ha estat molt i molt tranquil pel que fa fer activitats extres. Hem tornat a treballar al 100% i a la rutina normal i ens hem preparat per tenir un any ben organitzat. Hem començat a anar al mercat cada dissabte i a comprar tota la verdura ecològica i de proximitat, la qual cosa ens fa sentir més bé i ens permet organitzar-nos tota la setmana. Jo he ben organitzat la feina a l'escola per gaudir al màxim d'ensenyar i dels nens, que enguany tinc els més petits de l'ESO i em fa molta il·lusió. El setembre ha estat un mes distret i tranquil, hem dit adéu a les calorades d'aquest estiu i crec que aquest any podem dir que a la terra ferma hem tingut una mica d'estació fresca, vaja que encara no ha arribat el fred de tardor però no ens fregim de calor i això, aquí és una novetat. A més, el millor de llevar-se d'hora és poder veure albades meravelloses a l'obrir la finestra de l'habitació, que ja et donen energia per tot el dia.

A casa vam tenir convidats especials a sopar i va ser una vetllada fantàstica per jugar al Cluedo i al Carcassone després d'engollir les millors hamburgueses que ha vist mai la nostra cuina. També ens va visitar un motorista berguedà que venia de fer pols de les Espanyes i vam aprofitar per fer un bon sopar de carn a la brasa.   

Com sempre el setembre també és el mes de la diada de Catalunya (l'11 de setembre)  però des de fa 4 anys és més especial que mai perquè vam començar a lluitar en maça per aconseguir la independència. Aquest any nosaltres ens vam quedar a casa i vam mirar com tots els Catalans omplien la Meridiana amb il·lusió i festa, però sobretot amb il·lusió per viure independents ben aviat. A aquesta festa, aquest mes se li ha afegit que el 27S hem anat a votar, justament per aconseguir això: el màxim de diputats independentistes al Parlament i SÍ, ho vam aconseguir però justet, justet, la veritat. Vam guanyar en diputats però el no hi va haver majoria en el nombre de vots i els espanyols i espanyolistes de torn, aprofiten per retreure-ho. Vaja, el que esperàvem que fos un resultat eufòric, no ho va ser. I, a més, Junts pel sí no van aconseguir la majoria d'escons i ara estem pendents de la CUP per saber les condicions que hi posaran. Jo estic convençuda que no ens decepcionaran i començarem el procés.

A banda de lluitar pel nostre futur, també hem hagut de lluitar per el futur d'uns amics, companys i veïns ramaders de Lleida. El veí els ha tallat el camí per on passen els camions cap a la seva granja i fa gairebé un mes que no poden entrar camions de pinso a la granja. Hem fet tot el que hem pogut i ho farem perquè és un cas molt injust. Ho explico més bé en l'escrit que vaig fer al diari i que em va fer molta vergonya veure'l. 

Un diumenge de setembre al matí, que feia sol i poques hores que havia plogut vam anar als Oms a tallar ailans, a poc a poc i amb calma vam fer net d'una banda. Feia molts dies que no hi feia res als Oms i, encara que va ser una activitat super curta, em va recordar totes les hores que hi havíem passat i d'alguna manera em va tornar la il·lusió per continuar treballant als Oms i somniant. També hi va ajudar que ens van venir a veure la Iolanda, el Pere, l'ian i el Pere petit i ens van motivar amb les seves paraules amables. En fi, fa dies que les vistes que tinc són des del sofà perquè estic una mica "regulín" i en algun moment que m'he trobat bé he deixat fluir la imaginació i he dibuixat. Ara ja tinc moltes ganes de trobar-me bé del tot o m'acabaré entristint i posant malalta per tristesa i falta de comunicació, tinc moltes ganes de tornar al cole amb totes les activitats programades... i trobar-me bé, tinc moltes ganes de trobar-me bé. 

Les meves vistes des del sofà:

I ja em despedeixo, espero tornar a escriure i penjar fotografies de tardor, potser d'algun bolet, d'aire lliure, d'activitats al cole, de manualitats a casa... ha estat el meu aniversari i les vistes eren les de les fotografies de dalt! Això sí, vaig tenir el millor regal i no me l'esperava gens. De fet, amb la persona més dolça a la vora i el que em cuida, segur que em recupero aviat. 

El temps vola i no para, adéu estiu 2015

El primer terç del 2015 va estar ben bé, però vam estar immersos en la feina, el segon terç també, però començant a visualitzar les vacances i a pensar en què fariem a l'estiu i el tercer terç ha estat calorós, sobretot calorós, però també tranquil, emocionant, molt productiu i ple de somnis, idees i il·lusions que no deixem mai de banda. 

Després de dos anys podem dir que tenim la casa visible, decorada al nostre gust propi handmade i ben endreçada (a veure quan dura). He engegat la màquina de cosir i he desfet fils i tallat robes, he devorat llibres sense parar, hem visitat la ciutat de l'amour i ens hem enamorat del lloc i de nosaltres i de l'estada i de la màgia viscuda. Hem fet fer 400 km al 4L per veure cares d'alegria i amistat. També hem treballat pel futur del nostre país i pel nostre futur, i molt. Hem passejat amb les nostres peludes preferides, les hem cuidat i les hem cansat i un ha tornat a treballar i a l'altre li queden quatre dies i tot treballant passarem al quart terç del 2015, que també es presenta amb il·lusió i ple de somnis per anar construint. 

Ah, i com no? he descobert blogs, m'he inspirat, he retocat elsomselnostreprojectedevida i m'he decidit a escriure-hi més sovint. 

Moments estiu 2015:

Que com han quedat alguns racons de casa nostra? doncs jo crec que finets, còmodes, i sobretot, pràctics per viure i netejar i al nostre gust.

I hem lluita i seguirem lluitant per la INDEPENDÈNCIA O SUBMISSIÓ a Almenar ens queda TOT UN FUTUR PER CONSTRUIR:

París és més màgic, lliure, feliç si me'l miro amb tu és un record precós. Doncs moderinitzats amb un palo-selfie  hem anat immortalitzant les nostres faces davant dels  must see:

Al tornar no hem perdut el temps, la Xerpa i la loca de la Pinya també volien vacances i passejades:

Banyar-se al pantà i espantar nens, passejar per la vora del riu i espantar nens, menjar mores acabades de collir fresques i dolces i resguardar-nos del sol sota el porxo. 

Diu que qui no té feina el gat pentina i si no tens gat per pentinar... ja te'n busques, de feina. Primera faldilla feta handmade del tot i que es pot portar pel carrer si no te la mires gaire d'aprop o bé si no hi entens gens de cosir, en cas contrari MAI mirar-la d'aprop ni comprovar si està recta o si quadra tota... en fi, jo hi aniré ben fresca. Coxins estampats amb chalck paint que encara no he cosit i tots els llibres que he devorat que no sabria quin triar, tots m'han fet viure històries per recordar; des d'uns adoelscents a Washinton, fins a una dona que passa per mals moments a Anglaterra. M'han fet sentir la llibertat absoluta des de Costa Rica i he retrocedit als meravellosos anys 20 de París. Llegint es viatja més que amb avió i no només viatges amb el cos, també viatja el cor i les emocions. 

I per últim RATAFIA casolana que esperarem a provar l'any que ve (ha de resposar més) perquè de moment és com un caramel: dolça, dolça.

Nosaltres no hem anat gaire a Berga a veure la nostra gent, de fet fa temps que no hi podem anar tant com voldriem, però hem pogut gaudir de visites genials. Els pares, que farts que no pugis decideixen baixar ells, els cosins que aprofiten l'estada abans de celebrar el comiat de solter del casament de l'any, els amics que es compren motos per atrapar tots els somnis possibles sobre dues rodes i a nosaltres ens encanta que ens visitin! I a vegades som nosaltres qui visitem i anem a la platja o de casament. 

Quin post tant llarg, tinc claríssim que només ha servit per posar-me al dia. L'objectiu a partir d'ara és fer posts més concrets i més sovint. 

Un brindis amb el gran descobriment dels Brewdog per la nova cara del somelsomselnostreprojectedevida i les noves il·lusions,

un petó i fins la pròxima.

Hola 2015! Neteja de cara, una mica d'ànims i ganes d'esciure: em retrobo amb Som als Oms.

Amb l'arribada d'un nou any, m'animo a reprendre el blog que fa un any que dorm i descansa. No tinc el 100% clar sobre quins aspectes hi tractaré. Els Oms? a life long (learning and working) projcet a la nostra vida i que dóna nom al blog? la meva professió? vocacional i que m'aporta tanta vida i moments alegres? la muntanya i les sortides, caminades, rutes, escalades...? activitats i entorns que em fan feliç i que tan enyoro des de que visc a la plana? i el pa? que cada vegada va sortint més bé? o la costura? afició que neix en mi amb ganes, però que em queda molt per aprendre? i decorar i afegir o treure coses de casa? cosa que em toca fer sovint des que vam venir a viure a un pis buit per primera vegada. La tesi? objectiu congelat, però present... sempre present? els meus animalons? com estimo la Xerpa i la Pinya! Viatges? no crec, d' això fa un temps que no en fem gaires... però i propòsits? nous projectes? noves il·lusions? nous reptes i noves metes? o metes i reptes vells que simplement continuen vigents i vius? Sí, sí tot això i segur que moltes coses més que encara no sé perquè encara les desconec. 

En fi, no acabaria mai. Tot el que faig m'agrada i em fa sentir que sóc jo i em costa triar. M'agraden molt els blogs temàtics, però escriure sobre les meves vivències m'ajuda a ordenar pensaments i records i sempre he volgut tenir un diari ben parit, com Déu mana. Potser aquest blog es podria convertir en això, en una espècie de pensaments i experiències que formen el meu jo. També m'agradaria que hi hagués un recull d'activitats que fem: a vegades restaurem mobles o en creem de nous, a vegades dibuixem o fem un mur de formigó, a vegades trec la màquina de cosir i intento fer unes estovalles o uns coixins, de tant en tant faig una coca o m'hi recreo fent un pastís, quan tinc vacances sempre trobo alguna paret per pintar i decorar... No parem mai, aquesta és la realitat que m'agradaria constatar aquest any al blog.   

És curiós perquè el mateix que m'empeny a fer un blog i a escriure bé, és el mateix que em frena sovint a l'hora de continuar-lo. Així doncs deixem'ho en què aquest 2015 m'ha motivat reobrir el blog i ja es veurà quines entrades hi haurà, quins temes m'inspiren i quines coses faig i fem, el temps ho dirà.  Per començar us deixo un parell de fotos del primeríssim dia del 2015, un any que promet; el primer dia ja va començar enlluernant-nos.

SALUT I BON 2015