... we just say bye bye to summer and hello to nice temperatures, we wait for the nice colours in the countryside and the first foggy days early in the moring.
Però aquest mes ha estat molt i molt tranquil pel que fa fer activitats extres. Hem tornat a treballar al 100% i a la rutina normal i ens hem preparat per tenir un any ben organitzat. Hem començat a anar al mercat cada dissabte i a comprar tota la verdura ecològica i de proximitat, la qual cosa ens fa sentir més bé i ens permet organitzar-nos tota la setmana. Jo he ben organitzat la feina a l'escola per gaudir al màxim d'ensenyar i dels nens, que enguany tinc els més petits de l'ESO i em fa molta il·lusió. El setembre ha estat un mes distret i tranquil, hem dit adéu a les calorades d'aquest estiu i crec que aquest any podem dir que a la terra ferma hem tingut una mica d'estació fresca, vaja que encara no ha arribat el fred de tardor però no ens fregim de calor i això, aquí és una novetat. A més, el millor de llevar-se d'hora és poder veure albades meravelloses a l'obrir la finestra de l'habitació, que ja et donen energia per tot el dia.
A casa vam tenir convidats especials a sopar i va ser una vetllada fantàstica per jugar al Cluedo i al Carcassone després d'engollir les millors hamburgueses que ha vist mai la nostra cuina. També ens va visitar un motorista berguedà que venia de fer pols de les Espanyes i vam aprofitar per fer un bon sopar de carn a la brasa.
Com sempre el setembre també és el mes de la diada de Catalunya (l'11 de setembre) però des de fa 4 anys és més especial que mai perquè vam començar a lluitar en maça per aconseguir la independència. Aquest any nosaltres ens vam quedar a casa i vam mirar com tots els Catalans omplien la Meridiana amb il·lusió i festa, però sobretot amb il·lusió per viure independents ben aviat. A aquesta festa, aquest mes se li ha afegit que el 27S hem anat a votar, justament per aconseguir això: el màxim de diputats independentistes al Parlament i SÍ, ho vam aconseguir però justet, justet, la veritat. Vam guanyar en diputats però el no hi va haver majoria en el nombre de vots i els espanyols i espanyolistes de torn, aprofiten per retreure-ho. Vaja, el que esperàvem que fos un resultat eufòric, no ho va ser. I, a més, Junts pel sí no van aconseguir la majoria d'escons i ara estem pendents de la CUP per saber les condicions que hi posaran. Jo estic convençuda que no ens decepcionaran i començarem el procés.
A banda de lluitar pel nostre futur, també hem hagut de lluitar per el futur d'uns amics, companys i veïns ramaders de Lleida. El veí els ha tallat el camí per on passen els camions cap a la seva granja i fa gairebé un mes que no poden entrar camions de pinso a la granja. Hem fet tot el que hem pogut i ho farem perquè és un cas molt injust. Ho explico més bé en l'escrit que vaig fer al diari i que em va fer molta vergonya veure'l.
Un diumenge de setembre al matí, que feia sol i poques hores que havia plogut vam anar als Oms a tallar ailans, a poc a poc i amb calma vam fer net d'una banda. Feia molts dies que no hi feia res als Oms i, encara que va ser una activitat super curta, em va recordar totes les hores que hi havíem passat i d'alguna manera em va tornar la il·lusió per continuar treballant als Oms i somniant. També hi va ajudar que ens van venir a veure la Iolanda, el Pere, l'ian i el Pere petit i ens van motivar amb les seves paraules amables. En fi, fa dies que les vistes que tinc són des del sofà perquè estic una mica "regulín" i en algun moment que m'he trobat bé he deixat fluir la imaginació i he dibuixat. Ara ja tinc moltes ganes de trobar-me bé del tot o m'acabaré entristint i posant malalta per tristesa i falta de comunicació, tinc moltes ganes de tornar al cole amb totes les activitats programades... i trobar-me bé, tinc moltes ganes de trobar-me bé.
Les meves vistes des del sofà:
I ja em despedeixo, espero tornar a escriure i penjar fotografies de tardor, potser d'algun bolet, d'aire lliure, d'activitats al cole, de manualitats a casa... ha estat el meu aniversari i les vistes eren les de les fotografies de dalt! Això sí, vaig tenir el millor regal i no me l'esperava gens. De fet, amb la persona més dolça a la vora i el que em cuida, segur que em recupero aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada